_______________________________________________________________________

Com va ser la idea de crear el grup i com han estat les primeres passes?

JAUME BANQUÉ: La idea va sorgir a partir d’una iniciativa de l’anterior coordinador del Grup Rural de semFYC -del qual formo part des de 2003-, que va proposar als diferents membres crear grups de treball sobre Medicina Rural a les diferents Societats Federades representades.
Això va ser fa un parell d’anys, i es va veure com una bona mesura per enfortir el coneixement sobre la medicina rural. Vaig agafar la idea amb molt d’interès, ja que feia temps que creia que dintre d’una societat com la CAMFiC feia falta un grup com aquest.
Un cop agafat aquest repte, la gestació del grup va partir de les converses que vaig tenir amb la presidenta de CAMFiC, Dolors Forés. Des del primer moment, hem tingut el seu suport incondicional. A través de la web, hem anat sumant membres (encara estem, per descomptat, oberts a noves incorporacions) fins arribar als 11 actuals, repartits per tot Catalunya.

_______________________________________________________________________

Quins són els vostres principals objectius?

J.B.: Com fem constar al nostre espai a la secció Grups de treball de la web de la CAMFiC, volem ser el referent a Catalunya en Medicina Rural. Així mateix, és bàsic donar a conèixer i predisposar -dintre i fora de la nostra organització- la vessant rural de la practica mèdica, creant coneixement sobre aquest pràctica.
Tot això buscant també el reconeixement de la pràctica mèdica rural com a part diferenciada dintre de la medicina de família, i fomentant el desenvolupament i la satisfacció professional de tots els que treballem en el medi rural.

_______________________________________________________________________

Quines són les principals característiques que diferencien la feina d’un metge de família urbà de la d’un metge de família rural?

J.B.: La característica principal del metge rural es que treballa en solitari. En el mateix centre pot treballar amb infermeria a jornada complerta o no, a l’igual que amb suport administratiu (minoria de casos), però generalment són centres on ell es l’únic metge, amb tot el que això representa.
Altres característiques depenen de la població que s’atén i del lloc físic on es desenvolupa la teva activitat laboral. Sovint, en el medi rural la població es més freqüentadora, està més envellida, s’atenen les emergències, es fan guàrdies en centres petits amb desplaçaments llargs durant les mateixes, etc... De fet, confirmar i crear coneixement sobre aquests trets propis i diferencials de la medicina rural està també dintre dels objectius del grup.
Per últim, està el fet de l’alt pes que té en el nostre treball diari l’entorn del malalt: família, economia, suport social, medis de transport, etc... I en certa manera, condiciona el tipus de pràctica que fem.

_______________________________________________________________________

I la feina dels metges rurals, és homogènia a tot arreu o hi ha diversitat?

J.B.: Cada centre és diferent i la feina de cada metge rural està condicionada tant pel lloc on exerceix com pel suport amb què compta per fer la seva tasca. Hi ha moltes realitats: metges amb diferents pobles dintre d’un mateix contingent, prop de ciutat, a muntanya, en un poble amb urbanitzacions, al poble de costa amb molta demanda a l’estiu, en una ABS totalment rural, en una ABS urbana que té dintre algun poble... A cada lloc es treballa diferent.
El metge rural dóna resposta a les necessitats pròpies d’on es troba. Com a exemple et puc dir que hi ha metges que, si fa falta, van a comprar i canvien les bombetes foses dels centres on treballen... No hem d’oblidar que l’essència de l’assistència és la relació metge-malalt, i que aquesta està condicionada en gran manera per l’entorn on vius.

_______________________________________________________________________

Com és la relació que s’estableix entre el metge rural i els seus pacients a les comunitats petites?

J.B.: A les poblacions petites la figura del metge del poble forma part de la cultura de la gent. Existeix una relació directa i personalitzada que és molt gratificant, al mateix temps que complicada, pel tracte tant proper entre el professional, el pacient i el seu entorn, que molts cops és el mateix pels dos. D’altra banda en les poblacions petites tothom és coneix i molts cops la confidencialitat és difícil de preservar.

_______________________________________________________________________

Hi ha prou coneixement entre els futurs metges de com és la feina al medi rural? I entre els residents?

J.B.: No, fins a dia d’avui, la medicina rural és una de les vessants oblidades de la medicina de família. Un dels objectius principals del grup, com he comentat abans, és donar-la a conèixer i promocionar- la. En relació als residents, la obligatorietat del període de rotació rural dins la seva formació farà que aquests coneguin i puguin triar amb més coneixement de causa el seu futur.
Actualment el grup està treballant en l´elaboració d’un document–guia per a aquest període de formació dels residents amb l’objectiu d’ajudar a les Unitats Docents en aquesta tasca.

_______________________________________________________________________

Aconsellaríeu als professionals de la medicina de família que escollissin treballar en l’àmbit rural? Amb quins arguments?

J.B.: Sí, crec que tots els metges de família haurien de conèixer el que representa treballar en un medi tan heterogeni com és el rural. Actualment, en molts llocs del món es veu la medicina rural com un dels baluards de la medicina de família, ja que en aquesta practica es mantenen intactes la majoria dels seus principis.
Aquí la feina del professional és molt polivalent i multidisciplinària; has d’estar disposat a fer el que faci falta, tant en la vessant científica com en la personal, per donar servei als pacients que acudeixen als centres on treballes.
De totes maneres, volia dir que hi ha factors, sobre tot de formació en temes concrets (sobre emergències, pal·liatius...) juntament amb la cura de la família del professional, i la possibilitat real de promoció professional, que fan que els metges es mantinguin en el seu lloc de treball rural.

_______________________________________________________________________

Quines eines i condicions que ara no es donen (o es donen poc) ajudarien al metge de família en la seva tasca i en el seu desenvolupament professional?

J.B.: Dintre de l’ICS, amb la utilització de l´e-cap, el tipus d’assistència que es dona als centres del nostre país s’ha democratitzat en gran manera, i es pot dir no hi han gran diferències amb el nivell de qualitat de l’assistència.
Tot i això, es troben a faltar en el nostre medi respostes diferencials i específiques per part de l’administració a les nostres necessitats i a les dels usuaris. També manca una presència més real de les TIC de cara a millorar tant les derivacions com la relació amb els especialistes, juntament amb més presència de telemedicina en la vessant de proves complementàries i teledermatologia.
D’altra banda, crec que s’hauria de recuperar cert nivell d’assistència pediàtrica i ginecològica, juntament amb cirurgia menor, en les petites poblacions.
Quant a la formació, s’ha millorat molt, però encara queda molt camí per fer, sobre tot en la valoració de les necessitats dels professionals i en la formació prèvia a la posada en marxa de programes específics per part de l’administració.

_______________________________________________________________________

Ocupa la medicina rural el lloc que es mereix, tan històricament com professionalment? Us sentiu prou reconeguts com a professionals?

J.B.: No, un dels objectius marcats dintre del grup és posar la medicina rural al nivell que li correspon dintre del mon mèdic, tant per historia com per importància pròpia. Fins fa pocs anys, treballar al medi rural semblava una feina de segona divisió dins de la professió. Últimament, aquesta tendència està canviant gràcies a l´esforç de tots.
En altres països, aquest fenomen de devaluació no ha succeït. Ans al contrari, en molts d’ells han estat els mateixos governs els que han promocionat l’establiment de professionals i les seves famílies en comunitats petites, cosa que al nostre país no ha estat així fins ara.

_______________________________________________________________________

Quines fites us agradaria dir d’aquí un any que ja ha aconseguit el grup?

J.B.: Ens agradaria que el document sobre rotació rural que estem elaborant fos d’utilitat per a tots i que, al mateix temps, fos un dels punts de partida per a la presència dels residents al medi rural d’ara en endavant. Voldríem convertir-nos en el punt de trobada de tots els “tutors rurals” i, a més, crear una xarxa perquè els residents, durant el seu període de rotació, poguessin fer la rotació rural al lloc de Catalunya que els hi fes mes goig.
També voldríem que el projecte d’estudi descriptiu que tenim sobre els centres d’atenció primària i consultoris en poblacions petites a Catalunya es posés en marxa. I haver establert una llista de correu oberta per a tots els professionals interessats en la medicina rural al nostre país, i que esdevingués un dels punt de trobada pels mateixos.
Sense oblidar que dintre de les trobades pròpies de la Camfic (jornades, congressos, jornada de residents, etc.) la medicina rural hi tingués la seva presència, en forma de taules, tallers, fòrums...

Voldria acabar donant l’adreça de contacte del grup a tota la gent interessada en el tema de la medicina rural, animant-los a que contactin amb nosaltres per a qualsevol cosa. Restem a la vostra disposició per al que us faci falta: rural@camfic.org