COORDINADORA DEL GRUP EXERCICI FÍSIC I SALUT DE CAMFiC I MEMBRE DE LA COMISSIÓ CIENTÍFICA ASSESSORA DE LA “GUIA DE PRESCRIPCIÓ D’EXERCICI FÍSIC PER A LA SALUT” (PEFS)
 
     
L’evidència científica ve demostrant fa temps que cuidar el cos és tan important com cuidar la ment, i que tothom hauria d’incorporar alguna activitat física a la seva vida diària. D’això en sap molt la Dra. Montserrat Romaguera, coordinadora del grup Exercici Físic i Salut de CAMFiC. A part d’exercir de metgessa de família, participa en competicions d’atletisme (va guanyar dues medalles als darrers Campionats d'Espanya d'Atletisme en categoria veterans w-40). Un amor a l’esport que va heretar del seu pare, campió d’Espanya i de Brasil i que encara, amb 75 anys, entrena cada dia. La Dra. Romaguera ens explica el pla de la Generalitat que vol que els metges contribueixin a fer de l’exercici una rutina saludable per als seus pacients.
     
 
1- Has participat en la comissió científica assessora de la Guia de Prescripció d'Exercici Físic per a la Salut (PEFS). Ens pots explicar què és aquesta guia?
 

El Grup Exercici Físic i Salut de CAMFiC va entrar l’any 2000 al Consell Assessor per a l’Activitat Física amb la idea de proposar activitats que fossin realistes, ja que els intents que s’havien fet fins llavors no havien reeixit. Havien de ser propostes que es poguessin impulsar i portar a terme des de la pròpia atenció primària.
És a partir d’un conveni de col·laboració entre el departament de Salut i la secretaria general de l’Esport que s’ha posat en marxa aquest ambiciós pla, el Pla d'Activitat Física, Esport i Salut. S’hi invertiran més de 6 milions d’euros, però seran diners ben invertits: Se sap que per cada euro invertit en prescripció d’exercici físic, en 10 anys s’hauran estalviat tres, tant en baixes laborals com en fàrmacs. La guia és una de les estratègies que desenvolupen el Pla.
     
     
 
2- Un pla que va tenir un precedent.
 


Sí, la Guia vol estendre a tot Catalunya, com una taca d’oli, el PIP (Pla d'Implantació Progressiva en Activitat física i Salut a Catalunya), que ha estat un programa pilot. El que es farà és adscriure a cada CAP un centre esportiu. Quan el metge de família o l’infermer aconsellin la realització d’exercici físic a un pacient, se l’enviarà, amb les recomanacions adequades a les seves característiques físiques i la seva patologia, al centre que pertoqui, on per un mòdic preu podrà fer l’exercici prescrit.
     
     
 
3- La Guia té un enfocament pràctic, oi?
 

I tant. Hem participat en la seva elaboració professionals de la medicina de família, la medicina esportiva i llicenciats en educació física. Hi ha una introducció (alimentació, roba, etc.) i després una mena de fitxa per a cadascuna de les patologies, 38 en total, les més prevalents. Allà es diu tant l’exercici que es recomana com el que es desaconsella. Per exemple, una hipertens no hauria de fer halterofília, però sí natació.
     
     
 
4- Estan preparats els professionals de l’Atenció Primària per fer servir la Guia?
 
 

No sempre, per això serà important fer-los una bona formació. Penseu que a la carrera se’ns prepara molt bé per a prescriure fàrmacs, però no exercici físic. I això malgrat que l’evidència científica hi és: està comprovat que fer exercici físic millora, en tots els casos, la qualitat de vida.
 
     
     
 
5- Tot i ser bo en general, hi ha algunes patologies per a les quals sigui gairebé imprescindible l’exercici?
 

Sí, per la dislipèmia, l’obesitat, la diabetis i l’HTA. També hi ha coincidència en dir que algunes malalties psíquiques, com l’ansietat o la depressió milloren amb l’activitat física. Sense oblidar dolors crònics com les lumbàlgies, per exemple. El nostre grup fa un taller que té molt d’èxit sobre higiene postural en fer les feines domèstiques.
     
     
 
6- Els metges de família donen exemple practicant activitat física?
 

No gaire segons una enquesta que va fer el Col·legi de Metges. És cert que sovint és difícil trobar temps amb els horaris laborals, les responsabilitats familiars... Això no ho podem canviar nosaltres. Però també és veritat que, en part, és una qüestió de mentalització. Es pot començar per no agafar el cotxe per anar a comprar el pa dues cantonades més enllà de casa. Caminar, anar en bicicleta, pujar escales... Si es vol, es pot buscar ocasions per incrementar la forma física i millorar la salut i la qualitat de vida.
     
     
 
7- Sabem que els canvis d’hàbits són lents. Però, si el pla funciona, veurem els bons resultats en la salut de la població d’aquí a uns anys?
 

Tant de bo, perquè tenim els nens més obesos de la història, amb tot el que això implica. Tot i que hem de ser persistents i no defallir, ja que els canvis de xip són lents. Com a exemple, només la meitat de la gent que va participar en el pla pilot va arribar a anar al centre esportiu que se li va recomanar, i això que era gratis.
Se’ls hi ha de posar molt fàcil als pacients, de vegades començant per petites coses (com tallers d’exercici al mateix CAP o circuits saludables al seu voltant...) i acompanyant-los a l’inici del procés, per trencar desconfiances, solucionar dubtes, etc.
     
     
 
8- Insistim: tothom pot beneficiar-se de l’activitat física.
 

I tant. No volem fer atletes, només augmentar la qualitat de vida de la població en general. Ni que sigui mitja hora d’exercici cada dia ja pot fer molt per qualsevol persona: nen, adult jove, gent gran... Només cal adaptar les recomanacions a les seves característiques i necessitats.
     
 
 
     
Destacats: “La guia és molt pràctica, inclou fitxes de 38 patologies dient quin exercici s’aconsella i quin no s’ha de fer en cada cas”

“No volem fer atletes, només augmentar la qualitat de vida de la població en general