.En primer lloc, una grata sorpresa i un gran honor. La CAMFiC és una organització molt viva i dinàmica en la qual el compromís personal i el treball voluntari són essencials. Són molts els socis que han dedicat i dediquen una part important del seu temps i el seu coneixement a les activitats de la CAMFiC, i cal reconèixer aquesta dedicació. Tots els socis que aporten el seu temps i el seu esforç mereixen un reconeixement i entenc que la Junta Directiva fa l’esforç de triar cada any una mostra d’aquests socis compromesos. I per a mi és important sentir que, d’alguna manera, l’honor que se’m reconeix es fa extensiu a la resta de socis.

Intentar ser un bon clínic. Per a mi, l’essència de la medicina de família segueix sent l’activitat clínica. He complementat la meva carrera professional amb moltes altres activitats no clíniques, però sempre convençut que aquestes servien per millorar la capacitat clínica de la medicina de família.

Sempre queda molt per fer i molt per aprendre. Des de fa 4 anys, dedico més temps a la gestió que a l’assistència i enyoro aquesta faceta professional. Però la valoració que faig és necessàriament positiva, ja que el fet de tenir uns quants anyets fa que la perspectiva et doni una visió del present més optimista. Entre tots hem fet que la medicina de família de principis dels anys 80 i l’actual tinguin enormes diferències i encara que el camí per recòrrer sigui llarg, ha valgut la pena l’esforç de tots.

Vaig descobrir la medicina de família a l’hospital, quan feia les meves pràctiques de rotatori i vaig conèixer el primer metge de família (era l’any 1981). Li vaig preguntar per l’especialitat i quan m’ho va explicar vaig decidir que era allò el que buscava i que no havia trobat encara a l’hospital.

Per a mi no hi ha crisi, sinó un desajustament entre l'oferta de places MIR i la de llicenciats sense especialitat. Sempre ha costat de cobrir les places, però amb la situació actual, amb un nombre molt alt de places i un nombre d’aspirants molt reduït, la medicina de família competeix amb desavantatge amb les especialitats que sempre han estat més demandades. Cal millorar, però, les condicions laborals i retributives dels metges de família i la seva presència a la Universitat, això faria l’especialitat més atractiva.

L’especialitat està consolidada i ja ningú dubta de la seva importància en el nostre sistema sanitari. Però cal seguir obrint nous camins i millorant les nostres capacitats clíniques. Les noves tecnologies i l’accés cada vegada més assequible a tècniques diagnòstiques fins fa poc reservades als hospitals, ens ha de permetre millorar la nostra cartera de serveis i la nostra capacitat resolutiva per recuperar definitivament aquell prestigi del metge de capçalera d’abans. També per resituar-nos davant de la població i dels col·legues d’altres especialitats en el lloc que ens correspon com a professionals de referència. Tot això no es podrà fer, però, sense l’esforç de tots i, en especial, sense la força que ens proporciona la CAMFiC.