Joan Lozano ocupa la gerència de FAP-CAMFiC des de fa poc més d’un any. Tot i que al 2003 ja desenvolupava un càrrec a la Fundació (director de projectes), fins llavors la feina assistencial com a metge de família (ABS Montgat-Tiana) era la seva principal activitat. En aquesta entrevista explica com ha estat el pas a la gestió, quina empremta deixa en la seva tasca de gerent el fet de ser metge i quins són els principals reptes de la CAMFiC en el futur immediat. Reptes que, un any després, continua afrontant “amb il·lusió i una sensació molt gratificant”.

Amb 4 anys ja em portava els amics ferits a casa per curar-los. Tot i que no sé d’on sorgia el desig de ser metge perquè no hi havia tradició familiar ni sèries mèdiques a la televisió. Quant a l’especialitat, vaig ser intern d’un servei de Trauma i vaig decidir que volia tenir una visió més àmplia del pacient, i això només ho trobava a la medicina de família.

Ja era membre del consell directiu de la FAP des de 2003. Fa un any i escaig, van coincidir els meus dubtes respecte a continuar amb el que era el meu treball llavors amb l’oferiment de la gerència. Va ser una sort. No sempre passa que quan vols replantejar-te la teva vida professional sorgeixi una oportunitat.

Hi ha molta més feina de la que pensava però, d’altra banda, m’ho he passat bé fent-ho. No tinc sensació de cansament, m’he generat noves il·lusions, nous reptes... Molt gratificant. Si tot va bé, crec que serà un projecte a 3-4 anys vista. M’he adaptat bé i crec que encara puc donar més.

No sé què pensaran els companys i el personal de la FAP de la meva tasca, perquè sempre és difícil endevinar-ho, però crec que, si més no, he aconseguit que sentin que poden expressar-me la seva opinió, crítiques o elogis amb tota la confiança. La porta del meu despatx sempre és oberta per parlar del que calgui.

Trobo que és important conèixer les necessitats i la mentalitat d’un metge de família. Els projectes de la Societat els desenvolupen metges de família, i el fet que jo també ho sigui em fa més fàcil relacionar-me amb els companys amb què treballo, entendre certs temes, etc. També m’ajuda la coneixença personal que tinc amb molts dels membres dels grups de treball, facilita les coses quan els demanes una col·laboració, per exemple.

Pel contrari, el no tenir una formació prèvia de gestió empresarial, podia haver estat una desavantatge, per això vaig fer l’any passat un curs de gestió i ara curso un altre específic de societats científiques. I també haig de reconèixer el suport que m’ha donat la gent que treballa a la FAP dia a dia, ensenyant-me les qüestions que jo desconeixia en arribar.

Donar continuïtat a molts projectes que estaven en marxa. Reforçar molt la formació i la línia editorial. Donar tot el suport als grups de treball. I reforçar també –una cosa que ja estem fent –tot el tema informàtic i de sistemes d’informació (web, pas del butlletí en paper a butlletí electrònic, comunicacions amb els socis,etc., la qual cosa ens portarà a millorar el servei al soci de CAMFiC.
Hem d’aconseguir que l’associat vegi la nostra web (www.camfic.org) com la porta d’accés a la seva Societat i, sobretot, com un espai molt útil, on trobi informació, eines d’aplicació pràctica a la seva consulta, etc.

També cal mencionar com un dels grans projectes del 2008 el canvi de seu, donant pas a uns espais de més qualitat, que permetran als socis desenvolupar les seves activitats a la CAMFiC (reunions de grups de treballs, cursos de l’aula, ús dels espais comuns, etc.) amb molt més confort.

Elaborar el pla estratègic per a la CAMFiC i per a la FAP, traslladar-nos al nou local, continuar amb les activitats formatives i d’altres tipus que fa la Societat (que són la nostra raó de ser aquí) i celebrar el 25 aniversari de la creació de la CAMFiC amb activitats científiques i, a poder ser, també lúdiques.