“Abans de la residència, es treballa poc la relació amb el pacient”

A la darrera Jornada de Residents, a Reus, la Laura Sala –de 28 anys i al tercer any de residència- va agafar el relleu al front de la vocalia amb la voluntat de “donar continuïtat al projecte, ja que s’havien treballat molt i bé diversos temes”. D’aquí a unes setmanes –el 31 de març-, Lleida serà l’escenari de les seves primeres jornades com a vocal de residents. Arriben en un moment important per a aquest col·lectiu, amb esdeveniments com la propera aprovació de l’Estatut del MIR o la recent ampliació en un any del període de residència.

P.- Com està sent la teva experiència personal com a metge resident?
R.- Considero que he tingut sort tant a nivell formatiu (professionals hospitalaris i a l’ABS) com a nivell personal (amb altres residents i tutors).

P.- Trobes que la carrera et prepara prou per fer la residència com a metge de família i comunitària?
R.- Són força diferents. Una cosa és el que tractes a la carrera, una altra allò que estudies per a l’examen MIR (sovint tot plegat molt teòric) i una altra allò que et trobes a la pràctica clínica. Es treballa poc la relació amb el pacient abans de la residència i has d’anar aprenent a base de visites i paciència per totes bandes!

P.- I per què et vas decidir per aquesta especialitat?
R.- Perquè la considero una especialitat molt completa. Hi ha moltes coses que es poden resoldre o encaminar des de primària. És el primer contacte dels pacients amb la medicina, pots fer-te una idea de tot el context de la persona... I també m'interessa per la vessant comunitària.

P.- Quin paper creus que pot jugar la vocalia de la CAMFiC en favor dels residents?
R.- S’intenta que la vocalia sigui un punt de trobada entre residents on es pugui donar cabuda a aspectes de formació, laborals, docència... Permet fer arribar les opinions dels residents a les diferents entitats que treballen per a l’aplicació del Programa de Medicina Familiar i Comunitària. Cal la participació de tothom, tot i que és complicat. És un treball d'equip. I, actualment, som pocs a la vocalia!

P.- Quins objectius t’has marcat per la teva estada com a vocal de residents?
R.- Hi ha diversos temes a tractar. Un dels important aquest any era l’Estatut del Resident, que regularà diversos aspectes relacionats amb aquesta etapa, bàsicament a nivell laboral, però també formatiu. Malauradament, durant la negociació no s’ha tingut gaire present els representants dels metges residents (de família o d’altres especialitats), quedant a nivell de sindicats.
Un altre tema és l’entrada en vigor aquest any del nou programa de formació del residents de Medicina Familiar i Comunitària de 4 anys (ampliació d’un any). Cal veure quines dificultats i aspectes positius s’han trobat els companys que han començat aquesta promoció de cara a millorar.
També hi ha altres temes relacionats amb la residència “de sempre”: participació a les reunions de les diferents entitats formatives dels residents (Unitats Docents, XCDA); situació de les guàrdies i lliurança; condicions de treball a les ABS, dificultats a la realització de rotacions externes; organització de cursos o tallers de formació per a residents; i, per descomptat, la organització de les Jornades de Residents!

P.- Quant a l’Espai R, et sembla interessant la oferta formativa de la CAMFiC específica per als MIR?
R.- Sí. Permet un complement de temes diversos de pràctica clínica que ens podem trobar, realitzats per professionals de primària de grups de treball de la CAMFiC.
P.- Davant la propera aprovació de l’Estatut dels MIR, quins continguts ineludibles creus que hauria de tenir aquest marc normatiu?
R..- Hauria d’assegurar mecanismes que garanteixin una qualitat a la docència i tutorització, independentment d’on es faci la residència. S’ha d’assolir responsabilitat a la pràctica clínica de forma progressiva i supervisada. També hi ha l’apartat de retribució i drets laborals, on esperem que hi hagi una millora important respecte a l’actual. S’han de replantejar molts temes en aquest sentit, donat que el pilar de molts serveis són els residents. Els temes laborals, però, afecten no només als residents, sinó també a l’especialista en sí...

P.- Quines novetats trobaran els participants a les Jornada de Residents de la CAMFiC d’enguany?
R.- Les jornades són un punt de trobada entre companys de tot Catalunya, tant a nivell formatiu (taules rodones, tallers, presentació de comunicacions) com de debat de temes que ens afecten i també, com no, d’oci! Aquest any hi ha hagut un canvi en el format de les jornades. Totes les activitats es faran en un únic dia. Durant l’assemblea explicarem el perquè d’aquests canvis i nous plantejaments de cara a properes jornades.


A CORRE-CUITA:

P.- El que més t’agrada de la teva professió?
R.- Que tothom té dret a l’atenció mèdica, independentment de la seva situació social.

P.- I el que menys?
R.- Sovint hi ha massa feina burocràtica i poc temps per dedicar al pacient.

P.- On et veus d’aquí a 35-40 anys?
R.- Buf, ni idea! Però si la salut acompanya, crec que no em trobaran per casa gaire sovint...

P.- Si no haguessis estat metge, quina professió t’hauria agradat?
R.- M’agradava magisteri. Però de fet, ja fem educació amb els pacients.