Abans de començar la residència com a metge de família, en Joan Deniel Rosanas realitzava substitucions a la comarca d’Osona, durant l’època que als pobles es feien les guàrdies localitzades a casa. Una mica a l’estil dels metges que ell recordava de quan era petit, i que van ser el detonant perquè estudiés medicina. Les circumstàncies han canviat molt, en certes coses per a bé i en d’altres no tant. El secretari de CAMFiC ens deixa algunes reflexions en aquesta entrevista.

La figura del metge de capçalera sempre m’havia agradat molt. Volia ser aquell senyor que venia a casa quan estava malalt, que em tocava la panxa, m’auscultava i em donava un remei. A més de tot això, aquest senyor sempre entaulava alguna que altre conversa sobre algun tema d’interès amb la família. Per desgràcia, aquest era un dels aspectes positius dels professionals del passat que, per desgràcia, s’ha anat perdent amb el temps i que caldria reconsiderar actualment.

A millor, l’organització dels horaris (tot i que, actualment, haurien de tendir cap a la flexibilitat), ja que els metges de capçalera d’antany, sobretot en els àmbits rurals, estaven de guàrdia 24 hores al dia els 7 dies de la setmana. A pitjor, l’augment de la demanda, tant a la consulta com a urgències, i l’augment de les tasques burocràtiques.
Hauríem de caminar cap a la satisfacció dels professionals, ja que és un dels factors que més contribueix a la millora de la qualitat en l’atenció als pacients, i a què ells se sentin satisfets. També és important seguir conscienciant els polítics i la societat que l’Atenció Primària és la peça fonamental del sistema sanitari, ja que el metge de capçalera és qui sap més sobre els seus pacients.

És força diversificada i a l’hora atractiva. S’han de programar, convocar reunions i aixecar les actes, amb el vist i plau de la presidenta i de les Juntes Permanent i Directiva de la CAMFiC, així com de la Junta de Patrons de la Fundació d’Atenció Primària. També inclou organitzar les Assemblees Generals i redactar les actes.
Una altra part de la feina és convocar les eleccions de càrrecs a la Junta Directiva cada 2 anys (es renova la meitat de la Junta). I la signatura de l’acte notarial del canvi de Junta. També s’han de gestionar les altes i baixes de socis i de membres adherits, així com fer un seguiment dels Estatuts i de les normatives internes.

El desplegament del Pla Estratègic de la CAMFiC/FAP 2009-2012; continuar potenciant les activitats formatives presencials (Aula de Formació Continuada de la CAMFiC, Jornades, Congressos, etc.). També volem promoure els projectes de la Línia Editorial (llibres i quaderns), així com fomentar el nou Butlletí de la Medicina de Família a Catalunya en format electrònic.
Sense oblidar el recolzament a l’activitat dels Grups de Treball, que són l’ànima de la CAMFiC.
Pel que fa als objectius a curt termini, serien aplicar a l’àmbit de Catalunya el document “Propostes d’eliminació d’activitats burocràtiques no pròpies del metge de família en la consulta diària” i promoure l’activitat formativa on line mitjançant la metodologia e-learning com a aposta de futur.

Sí, ho vaig ser, des de 2005, dels dos primers cursos on line de la CAMFiC, encarregats per l’ICS. Van ser interdisciplinaris, el primer dedicat a patologies cròniques i el segon a situacions agudes de salut. Fou una experiència molt interessant, tant per als tutors com per als alumnes.
A finals d’aquest any iniciarem una nova aventura de formació a distància: el Curs e-learning d’electrocardiografia. Esperem que sigui tot un èxit, ja que estarà basat, fonamentalment, en la interpretació d’electrocardiogrames. Aquest curs on line estarà impartit per membres del Grup de Treball de Malalties del Cor de la CAMFiC, els quals estan molt il·lusionats i esperançats en el projecte.