“Tenim la responsabilitat de fer un congrés de qualitat en una edició tan simbòlica com la número vint”.

Tot i que viu i treballa a Canovelles, l’Eulàlia Cladellas és filla de Granollers, la ciutat que acollirà el XX Congrés de la CAMFiC, un congrés on aquesta metgessa de família presideix el comitè organitzador. Cladellas –que també encapçala la vocalia del Vallès Oriental de la Societat- explica que el Congrés vol debatre sobre les noves respostes que demanda la societat als metges, reflectint “el procés social de canvi continu que vivim”. Els comitès organitzador i científic ja estan enllestint els últims detalls d’aquesta trobada anual, que espera engrescar, interessar i ser útil als més de 400 metges de família que es reuniran a Granollers.

P.- Metge per vocació?
R.- Suposo que sí. Fa pocs dies, una amiga de l’institut em va recordar que, amb 14 anys, ja li vaig dir que jo seria metge de poble. Sempre m’ha agradat el tarannà humanístic del metge i la cura de la salut

P.- Trobes que ha canviat molt la pràctica diària del metge de família?
R.- Sí, en pocs anys ha deixat de treballar sol i de manera aïllada a treballar en un CAP, amb un equip interdisciplinari, compartint la feina i la formació.

P.- Ets la vocal del Vallès Oriental. Què t’ha aportat aquesta tasca? Quines són les principals activitats de la vostra vocalia?
R.- Sóc vocal territorial del Vallès Oriental des de l’octubre de 2001, quan es va aprovar la Vocalia a la junta de la CAMFiC. M’ha aportat una satisfacció personal molt gratificant el treballar amb els companys, ja que tots ells hi dediquen molta il•lusió, esforç i temps personal per treballar el camp de la formació i portar-ho a la comarca i a la resta de companys.
Les principals activitats són les reunions on planifiquem les actuacions en formació, la nostra participació en projectes de diferents entitats (l’ACMCB, GERC, ICS, especialistes, etc.) i la realització d’activitats descentralitzades de la CAMFIC (cursos, tallers, actualitzacions, jornades...) per apropar l’Aula de Formació a la comarca.

P.- Com definiries la situació de l’atenció primària a la comarca del Vallès Oriental?
R.- Com una situació en procés de canvi continu, sobretot, quant a la població. És una comarca que els darrers anys està veient un gran augment. Estem acollint gent d’altres poblacions, però el canvi més gran és la immigració que s´està produint de persones procedents del continent africà, d’Europa de l’Est, i de Sudamèrica.
També hi ha moltes modificacions en l’estil de vida de les persones: ara els fills ja no poden tenir cura dels avis com abans, ja que han de treballar. Això també fa replantejar els recursos per a la gent gran. A més, hi ha moltes més famílies monoparentals, que també fan pensar en noves actuacions. En molts casos han de ser actuacions de salut i alhora socials.

P.- Com va sorgir la idea de fer-vos càrrec d’organitzar el XX Congrés de la CAMFiC? Pesa la responsabilitat que sigui un número d’edició tan simbòlic?
R.- Treballant en els temes de formació i pensant en apropar-los, va sortir la idea de parlar i debatre sobre temes nous, de discussió en la participació ciutadana. Donat que la nostre comarca té la infrastructura necessària per a l’acollida de grans esdeveniments, vam pensar en proposar fer el congrés de la CAMFIC a Granollers. A partí d’aquí, es va elaborar una proposta, que és la que es va presentar a la Junta de la Societat i va ser aprovada.
I sí que pesa, vint anys són vint anys, i un número rodó! El que pesa és la responsabilitat de fer un congrés de qualitat, tan gran, per a tots els metges de família.

P.- “Els temps canvien. Noves respostes”. Per què heu escollit aquest lema pel Congrés?
R.- Estem en un procés social de canvi continu. L’evolució de les persones va canviant, la societat té noves demandes i vol solucions molt immediates.

P.- La primera taula de debat aborda el concepte de corresponsabilització. Creieu important obrir aquest debat? Està preparada la societat per donar aquest pas?
R.- Actualment es treballa més tot allò relacionat amb la persona, amb la seva evolució i la seva autonomia. Les persones tenen dret a decidir què volen ser i fer. Això també va lligat al camp de la salut, en el qual podrien participar en la presa de decisions clíniques de les seves malalties. Mica a mica, hi haurem d’estar preparats per fer-ho.

P.- La segona i la tercera taula semblen abordar diferents aspectes d’un tema semblant: si la preocupació per la salut s’està fent massa prevalent en la societat i si els metges hi contribuïu a què això passi. Hi ha quelcom d’això?
Treballant en els aspectes preventius i amb programes, en algun moment podem fer pensar a la població que la salut la deixen a les nostres mans, cosa que no és així, ja que són ells mateixos qui han de tenir cura de la seva salut. Alguns programes que fem els fan més dependents de nosaltres? Això és el que intentarem debatre.

P.- L’última taula planteja la conveniència d’orientar l’AP a la comunitat. Teniu la percepció que s’està deixant de banda?
R.- Sí que s’està deixant de banda, si més no, en els moments actuals en que la pràctica clínica assistencial ens ocupa la major part del temps i no es pot fer l’atenció comunitària que voldríem.

P.- Estreneu l’speaker’s corner. Amb quin propòsit?
R.- És un nou espai dins el congrés, informal i lliure, per a tothom que tingui alguna cosa a dir. Poden ser temes de reflexió com la dignitat professional, la relació amb l’hospital, cremats o socarrimats, bé, temes una mica polèmics. El propòsit és interessar als congressistes a participar-hi i discutir-ho.

P.- Tot i que sembla que el debat serà el protagonista del Congrés, no descuideu pas els temes clínics. Amb quin criteri els heu seleccionat?
R.- No hem de deixar de banda els temes clínics, diagnòstics i terapèutics. Aquests també evolucionen, surten noves tecnologies de diagnòstic, nous medicaments, i hem d’abordar la pràctica clínica diària. Per tant, tocarem temes d’actualització en la pràctica clínica (Update), treballarem habilitats a la consulta, investigació, maneig d’insulines i altres més en forma de tallers. Sense oblidar les comunicacions dels participants, que hauran passat un procés de rigorosa selecció valorat pel comitè científic.

P.- Quines expectatives teniu pel que fa a participació?
R.- Pensem que hi haurà un important nombre de participants (uns 400), ja que el congrés abasta amplis aspectes de la medicina i la pràctica diària.
S’està notant l’interès en l’alt nombre de comunicacions enviades. Són comunicacions : d’investigació qualitativa, quantitativa, d’experiències i projectes de recerca. S’han seleccionat en base a les normes establertes.

P.- Hi incloeu un programa d’activitats lúdiques. Què heu preparat per engrescar als socis en aquesta XX edició?
R.- El dijous 29, dia de la inauguració, hi haurà un Recital per a Dues Flautes i Piano , a càrrec d’en Claudi Arimany, que és un dels solistes catalans de més prestigi, amb una important trajectòria internacional i fill de Granollers. Estarà acompanyat per Alan Branch, pianista britànic. També l’acompanyarà Francesca Salvemini, flautista italiana , ambdós reconeguts també internacionalment.
El divendres 30, farem un sopar, acompanyats amb la màgia Close-up pel grup ¨Questres trio¨ que ens oferirà el nostre company i metge de família, Àngel Merino, amb en Josep Maria i en Llorens.
Posteriorment, l´entrega de premis de recerca.
El dissabte 1 de juliol, a les 8 del matí, hi haurà una caminada popular des de la Porxada, carrer St Josep, carrer Joan Camps, i seguint per la ribera del Congost fins arribar a l’Església de St. Julià de Palou. Allà tindrem un esmorzar, ens farem una foto, i tornarem. Ho hem fet extensiu a les associacions de la ciutat i a tothom que vulgui.

A CORRE-CUITA:

- El que més t’agrada de la teva professió?
El tracte amb les persones

- I el que menys?
Les presses.

- On et veus d’aquí a 20 anys?
No ho sé, de moment m’agrada molt el que faig, però veig que la vida canvia molt ràpidament. Ens haurem d’adaptar al que vingui.

- Si no haguessis estat metge, quina professió t’hauria agradat?
Potser pedagogia.