P.- Com recordes la teva època d’estudiant?
R.- Vaig fer Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona els dos primers anys, i a l´Hospital de Sant Pau la resta. Com que m’imaginava que l’exercici de la professió poca cosa tenia a veure amb allò que estava fent en aquells moments, vaig pensar a divertir-me estudiant i fer bons exàmens per arribar aviat a la realitat. Vaig formar part de la primera promoció que feu un examen MIR específic per poder triar Medicina Familiar i Comunitària; i va ser a Madrid, un dissabte de Madrid-Barça al Bernabeu, en una temporada no tan bona com l’actual pel meu equip preferit.

P.- Per què medicina de família i no una altra especialitat?
R.- Perquè cap altra et dóna l’oportunitat de sentir i exercir plenament la professió amb les persones, en la salut i la malaltia, podent aprofundir en allò que en cada moment més t´interessa, i sense perdre el que has après anteriorment quan amplies els teus coneixements a noves inquietuds o necessitats.

P.- Trobes que han canviat moltes coses a la medicina de família els darrers anys?
R.- Aquesta pregunta em fa massa vell, no crec que la meva curta trajectòria em permeti fer aquest tipus de valoracions evolutives. Crec que els metges de família anem pel bon camí si ens fem cada vegada més resolutius, eficients i indispensables per al Sistema. És una bona tàctica estar cada vegada més ben formats i participar en la recerca científica des del nostre àmbit, així com en la preparació professional de nous metges. D´aquesta manera, som progressivament més reconeguts per la resta de col·lectius i, sense arribar a representar una amenaça, els obliguem a ser tinguts en compte, amb iniciativa pròpia. Avui en dia ja no es planteja ningú si existeix o no vida intel·ligent fora dels hospitals.

P.- Formes part de la Junta de la CAMFiC. En quins temes creus que la Societat pot ajudar al col·lectiu dels metges de família catalans?
R.- Vaig entrar a la Junta Directiva de l’SCMFiC com a vicesecretari fa 2 anys i ara ocupo el càrrec de vocal d’enllaç de la CAMFiC amb els Grups de Treball. Amb més de 3.000 socis a Catalunya i gent amb moltes ganes de treballar, participar, investigar, col·laborar i formar part de l’objectiu comú de la Medicina Familiar i Comunitària, la nostra organització no ha de tenir cap tipus de límit en la seva capacitat d’ajuda i liderat del col·lectiu, acomplint la missió, visió i mostrant els valors que tots compartim.

P.- També coordines el Grup de Farmàcia, que és de creació recent. Amb quins objectius va néixer?
R.- El posicionament com a Societat Científica, amb l’experiència del treball assistencial diari i la responsabilitat màxima davant del 80% de la prescripció, ens atorga un paper clau i fonamental per a incidir, i decidir, en les polítiques que afecten a la prescripció de medicaments i tot el que això comporta.

R.- Pots fer-nos una valoració dels principals canvis que suposarà la nova llei del medicament? En quins conceptes facilitarà la tasca del metge de família?
P.- La nostra intenció és justament fer més fàcil i coherent tot el que envolta al món del medicament i la seva utilització. Cal deslligar l´acte mèdic de la prescripció d´altres actes que no ens corresponen i que, en el cas de realitzar-los de manera més raonable, ens donarien més temps per poder fer millor de metges. De moment, la nova llei del medicament sembla obrir un camí en la bona direcció, però cal aprofundir més en temes i conceptes que deixa molt de banda en la seva primera lectura.

P.- Al grup esteu elaborant un decàleg de prescripció i gestió de medicaments per als metges de família. Quina és l’aspiració d’aquest decàleg?
R.- Pretén ser un document de treball amb una proposta de mínims: amb els 10 punts clau que cal defensar per poder treballar en bones condicions i millorar el Sistema, per fer-lo més eficient i de més fàcil i unificable acompliment.
De totes maneres, els esdeveniments polítics en els darrers mesos i les propostes dels diferents Grups Assesors són tan canviants que el text definitiu encara no ha pogut estar enllestit, ja que estem incorporant constantment noves aportacions i donant-li un format més actualitzat i adequat a les últimes novetats.

A CORRE-CUITA

P.- El que més t’agrada de la teva professió?
R.- La varietat de la feina i l’absència de monotonia. Les possibilitats de seguir aprenent cada dia. El contacte diari amb les persones i sovint la incertesa, que t’obliga a continuar pel camí de la cerca mentre convius amb ella.

P.- I el que menys?
R.- M’indigna la falta de reconeixement que freqüentment acompanya la nostra feina. No m’agrada que metges cada vegada més ben formats i amb una entrega absoluta puguin perdre cada vegada més el seu valor i respecte dins la societat, i que s´hagi aprofitat la nostra condició altruïsta i vocacional per extreure un rendiment màxim a un mínim cost.

P.- On et veus d’aquí a 30-35 anys?
R.- M’agradaria estar fent la mateixa feina amb la mateixa il·lusió, tot i que sóc conscient que prioritzaré la il·lusió, encara que no pugui ser a la mateixa feina. No deixaria de treballar si em toqués la loteria, però intentaria tenir més temps lliure.

P.- Si no haguessis estat metge, quina professió t’hauria agradat?
R.- Més d’una vegada m’he fet aquesta pregunta i mai he trobat resposta. Crec que únicament no estaria fent de metge si hagués estat brillant en algun esport que em permetés haver viscut de la seva pràctica.