ENTREVISTA A MONTSERRAT BARÉ, MEMBRE DE L’EQUIP DEL PROGRAMA SALUT! DE TV3 I VOCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL DE CAMFiC
 

“El programa Salut! pretén millorar
la cultura de prevenció del nostre país”




Els pacients de la Dra. Montserrat Baré ja li diuen “la doctora de la tele”. I és que, des de fa un mes, aquesta metgessa de família –juntament amb una infermera i un metge de medicina del treball –és, cada migdia de diumenge, la cara del programa Salut!, de TV3. Un format televisiu innovador que porta els professionals de la salut a fer educació preventiva a peu de carrer. La Dra. Baré, vocal territorial del Vallès Occidental de CAMFiC, ens parla de com està vivint aquesta experiència, que qualifica de “entranyable, inoblidable, xocant”.

     
 
1- Ara, a més de passar consulta a l’ABS Creu Alta de Sabadell, fa prevenció televisiva. Com ha arribat a la petita pantalla?
   


Mai m’hagués plantejat un canvi tan radical en la meva vida. TV3 feia públic la recerca de metges per a fer un programa de nou format: SALUT!. La proposta de la junta de la CAMFIC i de la nostra responsable de premsa, Carme Becerra, em va semblar una bogeria. Des d’aquí, el meu agraïment a aquestes persones que van pensar que podia donar la talla.
Així vaig entrar en el món del càsting televisiu, superant progressivament les tres fases fins arribar a la final.

   
 
2- Com definiria què és i què pretén aconseguir aquest programa de televisió?
 

Salut! és un programa divulgatiu que pretén fomentar hàbits de vida saludables. Els professionals de la salut que hi participem sortim de les nostres consultes per trobar-nos amb la gent en els seus entorns quotidians, per diversos racons de Catalunya.
Així, volem ajudar a millorar la cultura de la prevenció del nostre país.
    
 
3- Està prou instal·lada la cultura de la prevenció i l’autocura al nostre entorn? I els metges de família, poden impulsar la prevenció a la feina diària a la consulta?
 

A les dècades dels nostres avis o pares existien altres preocupacions. Era l’època de la guerra, la postguerra, i la gent passava gana o menjava el que podia. Evidentment, no es preocupaven de fer exercici per fer salut. Però, alhora, els treballs no estaven tan mecanitzats, molts desplaçaments es feien a peu, és a dir, es feia exercici de forma natural.
Ara, la societat està més informada. Moltes persones coneixen quina dieta han de seguir, saben que han de fer exercici físic i deixar de fumar, consumir alcohol amb moderació... Però d’aquí a fer el canvi, hi va un abisme. Hi ha molts condicionants personals, comercials i socials que fan que el canvi a un estil de vida més saludable no s’acabi de consolidar.

Respecte a l’autocura, posaré un exemple: Quan la meva generació érem petits i teníem febre, a casa sabien que primer calia donar un antitèrmic i si no remetia, consultaven al pediatre; les gastroenteritis es passaven amb dieta; els refredats es curaven sols. Actualment, les consultes estan plenes de símptomes molt incipients a la cerca d’un remei més ràpid.
Els metges de família fem molta prevenció a consulta, i molta contenció de patologia crònica. És cert que amb el ritme de treball que tenim, poc temps ens queda per a fer salut comunitària, gairebé sempre dirigida a un col·lectiu específic allà on es detecta la necessitat.

     
 

“La societat està molt informada de quins són
els hàbits saludables, però de saber-ho a fer-ho,
hi va un abisme”

 
 
 
 
4- El programa porta els consells preventius al carrer. És molt diferent fer prevenció en un mercat, un convent o un casal d’avis que fer-ho a la consulta?
 
 
No és diferent en quant a contingut, però sí per l’entorn. Es perd la intimitat de la consulta del CAP. Intentem preservar al màxim aquesta atmosfera intimista, però en espais públics es fa difícil posar barreres a la curiositat de la gent, i a vegades gravem amb uns quants espectadors.
 
 
     
 
5-A Salut! hi treballen en equip una metgessa de família, una infermera, i un metge de medicina del treball, una mica com passa amb els equips de primària als CAP. Com està funcionant aquesta col·laboració?
 

 
A l’equip estem molt ben avinguts. La base és una bona comunicació, parlar, escoltar-nos i ser empàtics. Per tots tres, que no ens coneixíem abans, és la primera vegada que tenim un experiència televisiva. Ens cuidem molt entre nosaltres. Tots tres vam aterrar verges a la tele, amb les nostres pors i expectatives. Cadascú aporta la seva expertesa professional i ens reforcem uns als altres. No obstant, dia a dia estem fent un màster en comunicació i encara ens queda molt per aprendre.
 
     
     
 
6- Què l’està ajudant més a treballar davant la càmera: l’experiència diària a la consulta o la seva formació de l’Institut del Teatre?
 


Tots els anys de la meva vida professional de contacte diari amb les persones, sanes o malaltes, m’ha donat un punt de seguretat.
El meu pas per l’Institut del Teatre va ser després d’acabada l’especialitat. Vaig aprendre a improvisar, a parlar, a expressar corporalment, a emocionar-me i a controlar emocions... Tots aquests aprenentatges m’han estat útils per a la vida en general, i potser sí que m’estan ajudant a l’hora d’afrontar-me a una càmera. Quin gran teatre la vida!
Per a mi, els millors mestres en aquest moment són totes les persones de l’equip del programa; ells són els experts, tenen anys d’experiència en mitjans, saben el que toquen i m’ajuden moltíssim.

     
 

“Els tres professionals sanitaris que sortim en pantalla vam aterrar verges a la tele; cada programa és com un màster en comunicació on encara
queda molt per aprendre”

 
     
 
7- I com està sent per a vostè aquesta experiència?
 

 

Entranyable, inoblidable, xocant. És dels moments més emocionants de la meva vida a nivell personal i professional.
És impressionant veure com persones que no et coneixen de res t’obren les portes de casa seva, de les seves vides i, de sobte, t’estàs convertint en confident. Estic aprenent molt d’aquesta part més relacional del programa.
Això no vol dir que tot siguin flors i violes... També passo els meus moments de neguit, de pors, de dubte. Al principi, per als tres professionals, darrera la càmera amb el pilot encès, ‘hi havia’ tots els col·legues de l’especialitat, els companys de la feina, els amics, i la família, que havien de jutjar la nostra feina.
Ara, seguim pensant que tenim una gran responsabilitat entre mans, però a qui hem d’arribar és a moltes més persones. Tenim clar que és un programa que ha d’arribar i interessar a la població general.

 
     
     
 
8- I els espectadors –alguns d’ells, de ben segur, també pacients seus-, quines sensacions sobre el programa li estan fent arribar?
 

Els meus pacients se senten orgullosos que la seva doctora sigui ‘la doctora de la tele’, per a ells és un valor afegit. Els agrada molt el programa, són uns incondicionals.

De moment, tots els imputs que estem rebent són molt positius: el format entra bé, els missatges són entenedors, és molt amè, es fa curt… I també reclamen un altre horari d’emissió, perquè els diumenges a les 13:50, abans del TN Migdia, hi ha molta gent que és fora de casa i no el pot veure.

     
 
9-Ajudarà aquest programa a apropar als usuaris la tasca del metge de família?
 
     
 

Jo crec que els usuaris de Catalunya estan rebent una atenció de qualitat per part dels metges de família. La valoració que els nostres pacients fan de nosaltres és molt bona.

Potser el programa ajudi a veure que el metge de família, el mateix que atén a la consulta o al domicili dels seus pacients, també pot intervenir en molts altres moments i espais per ajudar a fomentar hàbits saludables.
Sortir al carrer, fugir de la taula que separa dos nivells de coneixement, vestits de carrer, asseguts al sofà de casa, o al banc del parc, parlar, riure o compartir les aficions de la gent són una manera de mostrar-nos més propers.


 
 

10-I per acabar?

 
 

Un desig per a tots: SALUT!



Consulta els capítols de SALUT emesos fins ara