Quina importància té aquest nou document de treball?
Marca una fita pel reconeixement de la importància que l’àmbit sanitari, i molt especialment l’atenció primària de salut, té en l’atenció a les dones que pateixen maltractament. El nou protocol actualitza el primer protocol del Consejo Interterritorial de l’any 2000 i vol contribuir a disminuir la variabilitat de l’atenció i les desigualtats entre territoris. En aquest sentit, cal ressaltar l’esforç de revisió dels protocols existents i el consens entre les diferents comunitats autònomes.

Quins són els aspectes que regula el protocol?
Recull conceptes teòrics fonamentals per entendre el procés de maltractament, estableix pautes per a la detecció precoç, la intervenció - tant en l’entorn d’atenció primària de salut com a urgències- i ofereix una guia d’actuació per a agressions sexuals.

Què destacaries del document?
Diversos aspectes: que el protocol està adreçat i implica totes les persones professionals que intervenen en l’atenció sanitària (metges i metgesses de família i especialistes, infermeria, llevadores, treball social, etc.); el fet de considerar la intervenció com a procés, que requereix un pla de seguiment, i no com a atenció puntual; i la recomanació d’atenció a les necessitats especials de determinats col·lectius de dones (dones discapacitades, de l’àmbit rural, dones immigrants, dones en risc d’exclusió social...).

A la premsa s'ha incidit molt en el fet que els metges estaran obligats a denunciar els maltractaments tot i que la dona no ho demani. És ben bé així?
El protocol reflecteix la legislació vigent que obliga al personal sanitari a comunicar al jutjat les situacions de violència. Però el document també es fa ressò dels conflictes ètics que es plantegen en el compliment de les obligacions legals i en l’atenció a les dones que pateixen violència. Així, tot i establint unes recomanacions generals, aconsella la valoració individual de cada cas. Aquests conflictes èticolegals són causa de debat i de profund malestar entre els professionals i les associacions de dones. Cal, doncs, continuar aprofundint en aquest tema mitjançant el diàleg interdisciplinari i amb la participació dels col·lectius de dones.

Com tot protocol, s'haurà de desenvolupar i portar a la pràctica.
Sí. Ara correspon a les diferents institucions autonòmiques posar en marxa els recursos necessaris per a la implementació del protocol. Respecte a l’atenció primària de salut és imprescindible oferir formació generalitzada i continuada als equips d’atenció primària i millorar el temps per consulta i les condicions de treball per fer possible aquesta atenció integral.