Amparo Mena parla amb passió de la professió mèdica en tots els seus vessants: l’assistència, la recerca, la tasca a través de les societats científiques... Aquesta curiositat i aquest entusiasme són, segurament, les característiques que l’han portat a participar activament a CAMFiC, on pertany al grup de treball de Malalties del Cor, i a semFYC, on és secretària de la Junta des de fa un any i escaig. Parlem amb ella de medicina, atenció primària i de la desitjada i esquiva conciliació de la vida laboral i familiar.

Pregunta difícil. Des de petita, sempre em vaig imaginar com a metge.

Al meu primer any de resident (1993), ja formava part del grup Aula de Formació. Al grup Malalties del Cor hi sóc des que es va crear, al 1998. D’aquella època només hi continuem l’Enric Juncadella i jo.

És la primera causa de mortalitat entre la nostra població, i vaig sentir la responsabilitat d’estar ben preparada per abordar-la des de la consulta. Són moltes les novetats que s’han produït en aquest camp de coneixement, fent-lo molt atractiu . El sistema cardiovascular i l’eix neurohormonal em van fascinar durant la carrera. Després vaig tenir l’oportunitat d'aprofundir en la Insuficiència Cardíaca i el seu maneig, que em van acabar de seduir...

En té la formació necessària i els recursos tècnics en molts casos, tot i que en algunes ABS no tingui accés a sol·licitar un ecocardiograma, per exemple...
Per exercir un bon control d’aquestes patologies cal temps perquè les nostres intervencions siguin efectives i els pacients s’impliquin en el tractament, element fonamental perque controlin la malaltia. La modificació d’hàbits de vida i l’acompliment terapèutic de pacients polimedicats és complex.

Aquells que van acord amb la maduresa del grup. Primer, incrementar les vinculacions en els projectes amb altres grups de treball de CAMFiC, per generar sinèrgies. Segon, realitzar algun projecte de recerca multicèntric sobre el maneig de la Insuficiència Cardíaca en el qual tenim molta il·lusió. Tercer, consolidar les relacions multidisciplinàries en l’abordatge d’aquestes patologies amb membres d’altres societats científiques, com la SEC i la SEMI. Per últim, enriquir les nostres aportacions als equips amb les reflexions compartides amb nous membres del grup, les companyes d’infermeria.

Són molts aspectes de coordinació interna, crec que són responsabilitats dinàmiques, al igual que la semFYC, on el potencial dels seus membres fa que es creixi en totes les dimensions, quantitat de treball i qualitat del mateix. En aquesta junta, a més, el secretari ha assumit responsabilitats directes d’enllaç en projectes com Congreso clínico, PAPPS, grups de treball...
Em sento agraïda i molt responsable de la confiança que s’ha dipositat en mi. Es una experiència de la qual aprenc molt, a nivell personal i professional. Valoro especialment tenir l’oportunitat de compartir activitat amb companys tan implicats, amb gran capacitat de treball i personalitat.

Espero que sí. A més, jo em sento molt vinculada a la junta de CAMFIC.

No pot ser d’una altra manera. Forma part de la nostra realitat professional, i crec que estem aquí proposats pels de casa nostra per enriquir els anàlisis i les aportacions. No entenc que hom hagi d’abstreure’s de la seva realitat quan passa a formar part d’una que l’engloba.

Estan dins del pla estratègic 2006-2008. Inclouen incorporar la medicina de família com una disciplina més a la Universitat. Potenciar el desenvolupament de la recerca en el marc de l’AP. Vetllar per la implantació d’una atenció primària de qualitat, a la qual estiguin implicats els professionals a través del desenvolupament professional continu, i els ciutadans com a copartícipes d’una atenció sanitària responsable. Així mateix, es vol oferir un pla de desenvolupament professional individualitzat (Portfolio) com un valuós instrument formatiu.
Tot dins un marc social en el qual implicarem autoritats sanitàries i ciutadans.

L'assistència és l’eix central de la meva professió: el contacte amb els pacients, la resolució de problemes de salut... En ocasions esdevé frustrant no poder desenvolupar tot el teu potencial perquè el temps no dóna més de sí, i tens 30 pacients en la sala de espera... Amb més recursos, els metges d’Atenció Primària podríem ser encara més resolutius. És lamentable el to de descontent, de desànim, que s’estén entre tots els metges de família, però crec que en aquest ambient de crisis percebuda ha de trobar-se l’oportunitat de millora de l’actual sistema d’AP.

La meva feina, sí ha canviat. Abans d’arribar a l’ABS Congrés havia treballat a l’ABS Raval Sud, al CAP Montgat, a l’ABS Llefià i a una EBA a l’Eixample. És diferent la població a la qual atenc i el tipus d’empresa a la qual treballo, i el perfil dels pacients i l’organització de recursos poden condicionar molt la teva consulta. La demanda i les necessitats dels pacients són diferents al Raval, al medi rural o a l’Eixample de Barcelona. A més, els recursos a l’ICS i a les EBA també són diferents.

En general, crec que s’ha experimentat una sobrecàrrega asisstencial per: l'envelliment de la població, que arriba a edats avançades, però amb pluripatologia i, en ocasions, amb baixa qualitat de vida. I a això cal sumar un increment global de pacients immigrants, que suposen dificultats de comunicació que limiten el nostre instrument diagnòstic i terapèutic fonamental, l’entrevista clínica, i que a més tenen diferents conceptes de salut-malaltia degut a les diferències culturals.

A CORRE-CUITA

- Allò que més t’agrada de la teva professió?
El contacte amb els pacients i resoldre els seus problemes de salut.

- I el que menys?
El marc rígid en el que haig de moure’m per desenvolupar-la, la lentitud dels canvis. No poder desenvolupar tot el meu potencial dins el marc laboral, la docència, la investigació i la creativitat que tots podríem aportar en d’altres condicions... Per fortuna, ho he pogut fer en el marc de la CAMFiC i la semFYC.

- On et veus d’aquí a 25 anys?
No penso mai en un termini tan ampli de temps. Si haig de dir alguna cosa, visitant pacients, però pocs, coordinant algun grup de treball i donant classes d’insuficiència cardíaca.

- Si no haguessis estat metge, quina professió t’hauria agradat?
No ho sé, no se me n’acut una altra de tan maca.